L’aprenentatge de llengües estrangeres (I)

Maria del Mar Vanrell: L’aprenentatge de llengües estrangeres és una tema d’actualitat per una sèrie de raons. La primera és deguda al fet que ens ha tocat viure un període complicat i cada dia és més la gent jove que decideix emigrar a un altre país amb més perspectives laborals. D’entre aquests països, Alemanya és una de les primeres destinacions. Entre el 2011 i el 2012 hi ha hagut un augment d’un 44,7% de gent que ha partit cap allà. Pensau que Alemanya té l’índex més baix de desocupació de tots els països que formen la Unió Europea (un 8,3%), cosa que explica que aquest país encapçali el rànquing de preferències.

La segona està relacionada amb l’arribada massiva de turisme rus. Catalunya sembla ser la destinació que atreu més turisme rus (un 60% dels que varen visitar l’Estat espanyol durant l’any 2011 va escollir Catalunya). És un turisme que cerca el luxe, que pernocta en hotels de quatre i cinc estrelles, i que fa estades més llargues que les que sol fer el turisme europeu. No és d’estranyar que últimament s’hagi convertit en un objectiu a perseguir.

L’última raó és la introducció del decret TIL o Tractament Integrat de Llengües als centres educatius de les Illes Balears. No dedicaré molt de temps a això, però com sabeu es tracta d’un decret que pretén imposar un model trilingüe (anglès, català i espanyol) a les escoles de les Illes Balears. Per aconseguir aquest model trilingües, la proposta és que aquestes llengües siguin vehiculars a l’hora d’impartir matèries no lingüístiques amb quotes equitatives. Perquè els professors puguin impartir aquestes matèries en anglès, han de tenir el nivell B2 del Marc europeu comú de referència per a les llengües. Això ha fet que un gran nombre de professors cercassin precipitadament la manera d’arribar a aquell nivell B2 per por de perdre la feina. La pregunta que pretenem plantejar aquí no és si els professors poden aconseguir el B2 en poc temps, sinó si aquest nivell assegura que els estudiants balears millorin la competència en anglès.

Fa poc, circulava per les xarxes socials una figura sobre The Perfect Language Learner (El perfecte aprenent de llengües). Aquesta figura, que teniu a continuació, destacava una sèrie de punts: aprendre cada dia, estar motivat, anotar el vocabulari nou, llegir, ser valent i usar la tecnologia. Bé, segurament això és important, però hi ha altres factors que tenen un paper fonamental a l’hora d’assegurar un bon aprenentatge d’una llengua estrangera. A nivell internacional, la disciplina que estudia el procés d’aprenentatge d’una llengua estrangera es coneix com a SLA o Second Language Acquisition (Adquisició d’una segona llengua). Na Margalida Valls Ferrer, doctora en Lingüística Aplicada per la Universitat Pompeu Fabra, és especialista en aquest tema.

1185904_399244906864463_871109764_n

Margalida Valls Ferrer: La disciplina d’SLA va néixer als anys 70 com a camp interdisciplinari quan van començar a proliferar els estudis sobre l’adquisició de llengües no primeres. Ja des del començament dominaven els estudis sobre l’adquisició d’una nova llengua in situ (adquisició natural), és a dir al país on aquesta llengua es parlava. La majoria d’aquests primers estudis es van dur a terme als Estats Units i al Canadà. El gran nombre d’immigració que ambdós països havien rebut des de la dècada dels 60, especialment de països asiàtics, feia que els lingüistes i psicòlegs s’interessassin en: a) com els nouvinguts aprenien la llengua de l’entorn (segona llengua per a ells) i b) per què algunes persones aconseguien parlar-la gairebé com els nadius mentre que d’altres es quedaven estancades en una forma de parlar molt rudimentària, suficient per fer-se entendre i comunicar les necessitats més bàsiques, però amb molts errors i un accent fort.

Continua llegint